Ɐmagazín

—Rob Riemen

Segons Maquiavel, l'imperi romà —que per a ell era un exemple de civilització— no va caure pels bàrbars que venien de l'exterior, sinó que el problema era a dins. Els nostres bàrbars són les elits polítiques, mediàtiques o financeres, que només es preocupen dels seus interessos. La resta de la societat no els importa. I per això, afegia Maquiavel, són corruptes, tot està corromput. El pensador va dir que no es pot combatre la corrupció amb més lleis perquè les lleis també es corrompran. La seva conclusió fou que calia que totes les organitzacions que formaven part del pilar de la societat tornessin al seu primer principi. Que la política tornés a estar al servei de la gent i no del seu partit, que els mitjans no estiguessin sotmesos als interessos del capital privat, que les universitats no servissin a un model de negoci sinó a la divulgació de les humanitats… El feixisme sempre ha guanyat poder amb la covardia i la traïció de les elits.