Laetus

No hi ha cap home, per savi que sigui, que en una determinada època de la seva joventut no hagi pronunciat paraules, o fins i tot no hagi dut una vida, el record de les quals no li sigui desagradable i que voldria abolir. Però no ha de lamentar-ho en absolut, perquè no pot estar segur que hauria esdevingut un savi, en la mesura en què això és possible, si no hagués passat per totes les encarnacions ridícules o odioses que han de precedir aquesta darrera encarnació. Sé que hi ha joves, fills i néts d'homes distingits, a qui els seus preceptors han ensenyat la noblesa d'esperit i l'el·legància moral des que anaven a col·legi. Potser no tenen res per suprimir de la seva vida, podrien publicar i signar tot el que han dit, però són pobres esperits, descendents sense força de doctrinaris, i la saviesa dels quals és negativa i estèril. La saviesa no es rep, cal descobrir-la per si mateix després d'un trajecte que ningú no pot fer per nosaltres, ni ens el pot estalviar, ja que és un punt de vista sobre les coses.