Laetus

Va arribar al trencall on s'enlairava un enorme roure solitari i, abans de tombar cap a la dreta, es va aturar per esguardar aquell arbre centenari que tants cops havia vist […]. En Martin [Heidegger] va contemplar el roure sense prejudicis i el va deixar que fos durant bona estona. Perquè el roure era. Deixar ser era l'actitud correcta del filòsof, permetre que l'immens roure es mostrés tal com és, més enllà de tots els prejudicis i els coneixements de botànica de qui el mirava. I el roure era.