El samurai
El famós soldat Noda havia lluitat en moltes i cruentes batalles. Estava fastiguejat de la guerra, deprimit i havia perdut la fe. Per buscar un nou sentit a la vida, va anar a visitar el mestre Riokan.
Quan el va tenir davant, li va preguntar:
—Existeix realment un cel i un infern? —Qui ets tu? —li va preguntar el mestre amb gest despectiu. —Soc un samurai —va respondre Noda. —Tu? Un guerrer? —va exclamar Riokan—. Quina mena de governant donaria feina a un pobre diable com tu?
Noda va enrogir de fúria i va moure la mà cap a l'espasa. Riokan, impassible, va continuar parlant:
—Portes un arma? Segur que ni tan sols la saps fer anar. Val més que la venguis i, amb el que te'n donin, et compris una arada.
El soldat va fer un salt enrere per treure l'espasa de la beina. Tenia el rostre realment encès de la ira. Suava i semblava que els ulls li havien de sortir de les òrbites. Ningú no gosava parlar així a un samurai.
Just llavors, Riokan, somrient, li va dir:
—Mira: ara s'han obert les portes de l'infern!
El samurai va canviar de cara. Havia entès de cop les paraules del mestre. Avergonyit, va embeinar l'espasa i va fer una reverència en senyal de respecte.
—I mira, amic meu: ara s'obren les portes del cel —va concloure Riokan.