𝚍𝚒𝚡𝚒𝚝

—Francesc Miró

Una vegada un amic em va donar una lliçó. Érem en una terrassa fent una cervesa quan va passar pel costat la dona que aleshores cuidava la meua àvia. Duia quatre bosses de la compra, caminava amb dificultat i se la veia estressada i cansada. Amb un gest li vaig dir al meu amic que m'esperara allà, que tornava en un bot. Vaig acompanyar aquella dona fins a sa casa, duent-li les bosses de la compra. I quan vaig tornar, satisfet pel gest, li vaig dir a l'amic que esperava al bar: «Has vist la bona persona que soc?». Aleshores ell va contestar: «Si has hagut de dir que eres bona persona per haver fet el que acabes de fer, no eres tan bona persona com penses». I tenia raó! Perquè jo pensava que el fet d'haver ajudat una senyora amb la compra mereixia el compliment d'algú, quan tan sols havia fet el que faria qualsevol persona empàtica i amable. El gest no generava cap deute, ni tan sols reputacional, perquè el gest és el que hauria de ser norma.