Ɐpunts

La vida pesa. Existir cansa. L'existència es pot fer insuportable. La tecnologia ens vol alliberar d'aquest pes i d'aquest cansament, i ens vol distreure de la insuportabilitat. El maquinisme ha produït, inversament, la pressa, el desfici, el no tenir temps. Les societats antigues eren lentes, i si eren feixugues i austeres físicament, potser no ho eren psíquicament. Els moderns semblem lleugers en el nostre moviment diari, però és una lleugeresa desficiosa, car cal «fer» alguna cosa. En l'horitzó del modern hi ha l'avorriment, el tedi. Així, doncs, ens «distraiem» contínuament. Creem la «societat de l'oci», però no és oci, és la continuació del treball dins l'organització econòmica, i per tant consumista, de l'oci. Tant és així, que l'oci «cansa» molt. Els individus tornen cansats de les vacances, i tornen cansats del cap de setmana.