Ɐpunts

Un home entra en un bar de Chicago a les cinc de la tarda i demana tres whiskys escocesos. No pas un després de l'altre, sinó tots tres alhora. El cambrer queda una mica parat per aquesta comanda tan inusual, però no diu res i dóna a l'home el que vol: tres whiskys escocesos, posats en fila a la barra. L'home se'ls beu d'un en un, paga i se'n va. L'endemà, apareix a les cinc i demana el mateix. Tres whiskys de cop. I l'endemà, i cada dia durant les dues setmanes següents. Finalment, la curiositat pot el cambrer. No em vull ficar on no em demanen, diu, però fa dues setmanes que ve i cada dia demana tres whiskys, i m'agradaria saber per què. La majoria els demana d'un en un. Ah, diu l'home, la resposta és molt senzilla. Tinc dos germans. L'un viu a Nova York i l'altre a San Francisco, i tots tres estem molt units. Per tal d'honrar la nostra amistat, tots anem a un bar a les cinc de la tarda, demanem tres whiskys i, en silenci, brindem a la salut dels altres, fent com si fóssim junts al mateix lloc. El bàrman assenteix amb el cap, finalment entenent el motiu d'aquest estrany ritual, i no hi pensa més. La cosa continua durant els quatre mesos següents. L'home apareix cada dia a les cinc i el cambrer li serveix tres whiskys. Fins que passa una cosa. Una tarda l'home arriba a l'hora habitual, però només demana dos whiskys. El cambrer es queda tot preocupat, i al cap d'una estona s'arma de valor i diu: No em vull ficar on no em demanen, però els últims quatre mesos i mig ha vingut i ha demanat tres whiskys. Ara en demana dos. Ja sé que no n'he de fer res, però espero que no passi res dolent a la seva família. No passa res, diu l'home, tan alegre i tan content com sempre. ¿Com és, doncs?, pregunta el cambrer. La resposta és senzilla, diu l'home. He deixat de beure.