𝚍𝚒𝚡𝚒𝚝

—Ivan Alcázar Serrat

Un subjecte enfrontat a un món dissolt i explosionat, especejat en un cúmul fantasmagòric i incoherent d'objectes, mercaderies i imatges, deu ser algú que no pot sinó sucumbir a tal dispersió i dissociació, condemnat a vagarejar entre tals trencaclosques i miratges. Si a algú se li ha negat la possibilitat de la bellesa i el silenci, es veu abocat a la inquietud, el tumult i el soroll. Si se li han imposat límits, punts de vista i conductes, i se li han racionat i boicotejat futurs possibles i coneixements alliberadors, anirà desatenent el món, fins a acabar perdent el món de vista, ocult rere els telons d'acer de les pantalles, bocabadat com un mico sota l'ombra del monòlit de la IA, escalfat per les microones d'estímuls, engabiat als fòrums i atrapat en les xarxes, travessat com un màrtir per fletxes, vectors i coordenades de protocols. Enfonsat en un medi inhòspit, eixorc per a cap imaginació, creixement, benestar o veritat, esdevindrà un subjecte a la vegada hiperconnectat però desvinculat, entotsolat i difuminat, inhibit i absent, aïllat i dispers, sotmès i marginat. Balbucejant ininterrompudament un discurs irrisori, orfe i perdut com un pensament oblidat… no acabarà convertint-se ell mateix en objecte, mercaderia, imatge?