La nostàlgia de l'Èden —Mireia Rosich

Les societats primitives creien que les seves ànimes es prolongaven en els rius, en els troncs, en les plantes. Tot tenia ànima. Si talem la selva i embrutem els oceans, estem enterbolint paral·lelament les nostres aigües interiors i la nostra saba verda. La crisi és ecològica, psicològica i, per descomptat, espiritual. Els intents d'alimentar-nos amb menjar bio o de practicar el nudisme a l'aire lliure són provocats pel que Eliade denominava «la nostàlgia de l'Edèn». Anhelem alguna cosa que no sabem què és però sense la qual sentim un buit enorme. L'home de l'Antiguitat vivia convençut de l'existència de forces absolutes, que transcendien la realitat i que es manifestaven en el seu món de manera fugaç però constant. La pèrdua d'aquesta dimensió de la totalitat és un dels grans drames de l'època moderna. On i quan sentim la transcendència ara?