castells
Un senyor feudal construeix un castell amb murs ben alts per protegir-se d'altres senyors feudals. Se sent segur i així resisteix. Però llavors apareix l'artilleria i, el seu castell, que havia estat segur fins al moment, es torna vulnerable. Li afegeix torres amb un nou disseny pensades per aguantar els embats dels projectils. I torna a sentir-se segur i segueix resistint. Però llavors inventen projectils encara més potents, capaços de destrossar un mur de cinc metres d'ample. I ja hi tornem a ser, amb inseguretat i indefens. Es poden fer adaptacions en el disseny del castell, però ja res tornarà a ser igual, perquè la pedra ha estat vençuda i cap fortificació permetrà resistir els embats dels altres senyors, que ja no són feudals però es comporten com si ho fossin.
Llavors s'abandonen els castells i es passa a viure fora muralles, amb l'única seguretat que pugui venir de portar-se bé amb els veïns, col·laborant en lloc de bel·ligerant.
Ens podem protegir de les inseguretats, però no les podem vèncer. Però si les acceptem, potser ja no calgui protegir-se.