scripta

Hi ha coses que m'importen i coses que no. I de les primeres, no totes.

La importància no és intrínseca sinó un valor donat: «donar importància». Res més patètic que donar-se-la un mateix, la importància. Sempre ha de venir de fora.

I la importància també està lligada amb l'interès, perquè allò que ens importa és ho que ens interessa, i allò que no ens interessa és perquè no ens importa. De totes maneres, que ens interessi una cosa sense importància tampoc seria dolent i, fins i tot, potser és un senyal d'humanitat. Però aquí hi ha amagada una tautologia, perquè a qui l'interessa, allò serà important, però pels altres potser no. En resum, és l'interès el qui genera la importància.

I a qui l'interessa tot, tot l'importa? Doncs per què no? Viure sense cap interès i sense que res ens importi no és viure. En canvi, interessar-se per tot, perquè tot és important, potser sigui el més semblant a viure la vida plena, a l'aquí i l'ara, en tot moment i per a qualsevol cosa.