fum
Ahir per la tarda va haver una estona llarga que no es veia Montserrat pel fum de l'incendi de l'Anoia. La Verge fumada, tornant-se encara més negra per la irresponsabilitat humana, que mossega la mà que li dóna de menjar. No ens mereixem habitar aquest planeta i, de fet, sembla que no fóssim d'aquí, que hi estiguéssim de vacances: uns passatgers al creuer espacial Terra. Però la veritat és que som tripulació i hem de treballar aquesta terra per tenir el dret de trepitjar-la.
M'agradaria entendre què li passa pel cap a un piròman per fer el que fa, però si miréssim dins del seu cervell potser només trobaríem fum. Potser foc i destrucció li sembla un bon lema, però només ho és aplicat al capitalisme o el feixisme (que són ben bé sinònims) i en sentit figurat. Cremar un bosc és una autolesió delictiva, una contribució impúdica a l'entropia i una aberració sense parangó. És ensorrar casa teva i arrossegar els teus veïns. En fi, no segueixo que m'encenc.
PD: Tan poc natural és calar foc a un bosc com netejar-lo.