highway to hell
M'he creuat un individu per l'autopista amb una bicicleta urbana plegable de rodes petites pedalant pel voral. Anava tot cofoi, amb el cap ben alt (amb casc, per cert), com qui surt a passejar sense pressa. Ahir, a una de les carreteres amb més trànsit dels voltants de Manresa, la meva parella va veure de sobte passar per davant seu un que, amb monopatí elèctric a tota velocitat, va creuar els tres carrils del seu sentit venint de l'altre sentit, travessant per un forat de la línia de New Jersey de formigó que separa ambdós. Tot va quedar en un ensurt per a ella, mentre el fittipaldi continuà el seu camí de perdició sense immutar-se.
Evidentment, hi ha gent que no se sap conduir per la vida. Només tenen clar on volen arribar i posen tots els mitjans per aconseguir-ho, sense parar-se a pensar en les conseqüències de les seves decisions. Just do it. Aquest comportament agosarat potser permeti assolir elevades posicions de poder dins del capitalisme, però a nivell de carrer l'únic que pot provocar és haver de descansar per sempre més per sota d'aquest nivell.