tempus fugit
Per Sant Joan vaig decidir no portar rellotge al canell i no puc estar més content d'aquesta decisió. He notat que el temps passa més de pressa... Dit així sembla que de vegades pugui ser bo i altres no. Per exemple, a la feina, ja va bé que passi ràpid, però en activitats de plaer, no tant. La sorpresa és que va bé totes les vegades. M'explico:
- Cas 1: Si volem que passi ràpid i estem mirant l'hora contínuament, no arriba mai aquest final. Però si no la mirem, el final arriba quasi sense adonar-nos.
- Cas 2: Si volem que passi lent i no estem mirant l'hora contínuament, la presència resulta més plena (hic et nunc) i la sensació és més satisfactòria quan arriba el final.